Quan passejem pel carrer ens adonem de la gran diversitat cultural que hi ha al nostre país. Hi ha moltes persones que ho consideren bó, però n’hi ha altres que consideren que és un fet dolent.
Aquestes ultimes són les anomenades ‘racistes’ o ‘xenofòbiques’. El racisme és una ideologia basada en que existixen diferents grups humans diferenciats per les característiques racials. I la xenofòbia és un conjunt d’actituds que s’identifiquen amb l’odi cap a l’estranger, cap a les persones, cap el seu aspecte, les seues costums i la seua religió.
És per la immigració que cada vegada tenim una major diversitat cultural a les escoles. Gent que vol trobar unes millors condicions de vida arriba a Espanya amb el somni de sobreviure. Els fills i filles d’aquestes persones estan integrant-se a poc a poc a les aules espanyoles, i és un gran repte per als mestres, sobretot per als encarregats de l’educació Infantil , ja que assenten les bases de l’educació de qualsevol xiquet.
Hem d’evitar a les escoles qualsevol senya de prejudici, opinió o comportament negatiu sobre la discriminació. Una manera de fer-ho és educar des de la primera infància amb el principi d’igualtat. Tots els éssers humans tenen els mateixos drets i obligacions. Si els xiquets crèixen al costat d’uns altres de diferent color de pell o lloc de procedència, al pas dels anys ho trobaran quotidià -no tal i com ara ho veu la societat-.
El nostre Projecte Educatiu de Centre s’ha d’adequar als alumnes immigrants. També s’ha d’aconseguir suficient personal de suport per evitar les desigualtats derivades dels factors culturals.
Gent del meu voltant de vegades em diu que no està d’acord amb la meua visió d’integració, assegurant que a l’escola només se’n va a aprendre coneixements. Aleshores, jo conteste que a l’escola se’n va a fer-se persona.
La meua mirada positivista i il·lusionista em diu que potser ho aconseguirem entre tota la nova generació de mestres. Deixem apart les ‘diferències’ i mans a l’obra! La diversitat ens enriqueix a tots.
