Enteniment de la nostra tasca.

Quan parlem, som nosaltres els que ens aferrem a les nostres paraules, perquè el que diem ens compromet i ens revela, i creem que això ofereix confiança a tot aquell que ens escolta.
Quan parlem d'educació, ens referim a un procés de transformació humana mitjançant la convivència, i amb açò volem dir que té lloc a totes les dimensions relacionades amb el xiquet, tant als espais privats com la família o a l'escola, com als ambients públics del carrer o el parc.

El xiquet es transforma en un tipus o altre d'ésser humà segons el tipus d'experiències viscudes amb la seua família i els seus mestres, i la tasca central de l'educació es ATENDRE, fomentar i conduïr als xiquets en el seu creixement com persones.
Els valors han de ser viscuts i no ensenyats, ja que estan relacionats amb el domini de les emocions, i no de la raó, i és en particular, l'amor, el que fa possible la convivència social.

L'amor és el fonament que torna possible allò que desitjem fer a la nostra tasca.

Teoria de les Inteligències Múltiples.

L'escola sempre ha tingut una visió unidimensional i uniforme de la ment de les persones, només cal recordar el "test d'inteligència" creat per Binet per preveure l'éxit o el fracàs de l'aprenentatge dels xiquets que hi havia a les aules. Tots hem hagut d'aprendre pel mateix patró lògic-lingüístic; si no "hem sigut de ciències", "hem sigut de lletres".
Per sort, la teoria de les Inteligències Múltiples de Howard Gardner aporta a l'educació una visió pluralista de la ment, que té en compte una pluralitat de l'intelecte, és a dir, afirma que les persones tenen diferents potencials cognitius.
I és que, no tot el món té els mateixos interessos i capacitats, i no tots aprenem de la mateixa manera. La identificació precoç de les capacitats dels xiquets poden ajudar a l'hora de descobrir de quin tipus d'experiències poden beneficiar-se, i per quin camí vocacional desitjen anar. Tots els individus tenen cadascuna de les capacitats que comentaré a continuació en un cert grau:

• Inteligència Musical: papers importants en la percepció i producció musical. La tenen cantants, músics, compositors...
• Inteligència cinestèsica-corporal: control del moviment corporal. La desenvolupen deportistes i ballarins.
• Inteligència lògic-matemàtica: manejar simultàniament moltes variables i crear nombroses hipòtesi que són avaluades. És la de científics.
• Inteligència lingüística: dó a la producció d'oracions gramaticals. La tenen escriptors, poetes, periodistes...
• Inteligència espacial: consisteix en formar un model mental d'un món en tres dimensions. La tenen més desenvolupada els pilots i enginyers.
• Inteligència interpersonal: permiteix entendre a la resta de persones, com els professors i terapèutes.
• Inteligència intrapersonal: permiteix entendre's a si mateix, accedir a la pròpia vida emocional i controlar les emocions. No estpa lligada a cap activiat en concret.
• Inteligència naturalista: quan s'observa i estudia la natura. És la pròpia de biòlegs i herbolaris.

Cadascuna de les intel·ligències es detectaria a una edat primerenca per tal d'oferir unes oportunitats d'aprendre més concretes al llarg de l'etapa escolar. Païssos com Austràlia, Canadà, Estats Units o Itàlia ja estan treballant amb aquest tema a les escoles, i al nostre pais ja hi ha gent capacitant-se i escoles que ho duen a terme. Aquest projecte de l'ensenyança ens ensenya que cadascñu es diferent de l'altre, ja no parlant de deficiències, sinó d'interessos i motivacions. Està clar que l'éxit d'una reforma educativa d'aquest tipus, va lligat per la integració de quatre factors: l'evaluació, el currículum, la formació dels mestres i el desenvolupament professional i la participació de la comunitat. Tot açò cal que estiga present si volem una escola nova i noves oportunitats d'aprenentatge per als més menuts.

Considere que aquest tema és molt interessant. Cal que l'aprenentatge siga significatiu en tots els aspectes si volem que mostren interés per l'educació que volem que prenguen...i qué millor manera d'atraure'ls amb el que més els agrade?

Futur.

Em considere una persona amb les coses clares, i sempre m'ha agradat aquesta branca vocacional que és l'educació. Però a mesura que passen les hores, els díes, les setmanes i els messos me'n adone de que cada vegada queda menys per arribar a 'la vida adulta' -laboralment parlant-. I m'invadix una por al pensar en si estaré capacitada o no per estar a l'aula amb 25 xiquets al meu voltant demanant aprenentatge i ajuda. No sé si sabré donar el que cal.

Al tercer any de carrera tenim el pràcticum, però fins aquest moment, ningú sap si està capacitat per ser mestre. Sembla una tasca fàcil, però no ho és. Es tracta d'una gran responsabilitat. A les teues mans està formar a persones, i això no pot comparar-se amb fer ponts i carreteres o a crear programes d'ordinador.

Des d'ací vull deixar constància, de què elegir aquesta carrera és la millor decisió que he pres a la meua vida. Està ajudant-me a crèixer com professional, competent, i sobretot com a persona.

I per acabar, també vull dir a totes eixes persones que critiquen el nostre camí, que no parlen per parlar... A uns quants ens plena el que fem :)