lunes, 20 de octubre de 2008

Herois anònims.

Aquest és un vídeo que em va cridar molt l'atenció, inclús va fer que una llàgrima esvarara per la meua cara. Espere que us arribe al cor, perquè coses com aquesta són les que fan que hi haja motius per pensar que el món pot anar millor i que hi ha esperança mentre quede alé. A cert moment de la meua vida vaig pensar en estudiar Educació Especial, però per qüestions de llunyania, vaig elegir finalment Educació Infantil, que possiblement haja sigut la millor elecció de la meua vida. Aquest any a la carrera, he sabut que les deficiències són molt comuns, i que possiblement a l'aula tindrem xiquets amb aquestes. Certament serà una aventura i una meta per a mi aconseguir l'aprenentatge d'aquestes personetes, que no per ser 'especials' van a quedar-se sense una educació com la de la resta de companys.

Aquest vídeo mostra la humilitat a flor de pell, l'amor i la completa dedicació cap a algú amb deficiències físiques i psicològiques, i és digne d'admirar. També trasmitix -almenys a tot aquell amb capacitat de mestre- una inquietud per voler millorar situacions semblants amb les nostres mans, o d'ajudar a aprendre per molt complicades que siguen les circumstàncies i les discapacitats. Amb aquestos casos, tot és un repte, però s'obté la millor de les recompenses.

5 comentarios:

Bei dijo...

Vas a ser la millor mestra del món sencer. Sempre ho he pensat y sempre seguiré fentt-lo.
Ja saps que els meus filletes aniran al cole on dones tu classe.
Totes les persones ens formem amb petites partes dels nostres mestres, i jo vull que els meus xiquets tinguen les mateixes qualitats que la meua millor amiga ( y la seua tita ^^)
Firmaré de tant en tant.

La teua perdiu o projecte de jurista.

ilOvUUUUU (LLLLLLLLLLLLLLLL....)

David Collazzi dijo...

Qué video tan emotivo. Me pareces una persona sensible pero fuerte. Seguro que podrás ser una buena maestra. Es increible como algunas personas todavía rechazan a los niños o adultos con necesidades educativas especiales. Entre todos los maestros tenemos que concienciar a nuestros niños para que en el mañana esto se haya mejorado. Los niños con n.e.e son una fuente de cariño.
Aquí tienes mi apoyo para tu blog :)

Davinia y MªDolores dijo...

hola elena... somos Davinia y MªDolores y vamos tu clase!! jeje... nada, decirte que te está quedando chulo el blog y que te pases por el nuestro a ver si te gusta... te agregamos vale?? un besoo... y suerte

los5telefantásticos dijo...

Helen!!!si vídeos como este no hacen reaccionar a la gente es que definitivamente no tienen corazón.

Al igual que Bei yo pienso que llegarás a ser una gran maestra y ya sabes que yo siempre estaré aquí para recordártelo!!!

Te quieroooooo


Raquel
Pd:vaya plorera que he agafat amb el vídeo :(

SRS'73 dijo...

espero que llegues a ejercer pronto porque pienso que puedes aportar mucho a los niños de hoy en dia...
suerte y enhorabuena!!!