miércoles, 4 de agosto de 2010

¡De vuelta!

La verdad es que llevaba gran cantidad de tiempo sin pasarme por aquí. Y "algo" se ha apoderado de mi y me ha empujado a volver a escribir en este rinconcito tan... mío. Con la diplomatura de maestra de Educación Infantil bajo el brazo, he tenido la osadía de empezar a prepararme las oposiciones durante éste curso 2010-2011. Y bueno...¡ya veremos! No las tengo todas conmigo...pero creo que lo fundamental es empezar con ganas, y éstas, desde luego no me faltan.

Quizá las próximas entradas las dedique a nuevas perspectivas en mi campo, a acontecimientos personales...o a...¡quién sabe! Programar últimamente no forma parte de mi rutina...así que dejémonos llevar. Ya se sabe que, en el aula se planifica, pero nada sale como se espera :)

pd: Me dirigiré en ambas lenguas, las dos son igual de importantes ^^

martes, 4 de noviembre de 2008

Enteniment de la nostra tasca.


Quan parlem, som nosaltres els que ens aferrem a les nostres paraules, perquè el que diem ens compromet i ens revela, i creem que això ofereix confiança a tot aquell que ens escolta.
Quan parlem d'educació, ens referim a un procés de transformació humana mitjançant la convivència, i amb açò volem dir que té lloc a totes les dimensions relacionades amb el xiquet, tant als espais privats com la família o a l'escola, com als ambients públics del carrer o el parc.

El xiquet es transforma en un tipus o altre d'ésser humà segons el tipus d'experiències viscudes amb la seua família i els seus mestres, i la tasca central de l'educació es ATENDRE, fomentar i conduïr als xiquets en el seu creixement com persones.
Els valors han de ser viscuts i no ensenyats, ja que estan relacionats amb el domini de les emocions, i no de la raó, i és en particular, l'amor, el que fa possible la convivència social.

L'amor és el fonament que torna possible allò que desitjem fer a la nostra tasca.

Teoria de les Inteligències Múltiples.


L'escola sempre ha tingut una visió unidimensional i uniforme de la ment de les persones, només cal recordar el "test d'inteligència" creat per Binet per preveure l'éxit o el fracàs de l'aprenentatge dels xiquets que hi havia a les aules. Tots hem hagut d'aprendre pel mateix patró lògic-lingüístic; si no "hem sigut de ciències", "hem sigut de lletres".
Per sort, la teoria de les Inteligències Múltiples de Howard Gardner aporta a l'educació una visió pluralista de la ment, que té en compte una pluralitat de l'intelecte, és a dir, afirma que les persones tenen diferents potencials cognitius.
I és que, no tot el món té els mateixos interessos i capacitats, i no tots aprenem de la mateixa manera. La identificació precoç de les capacitats dels xiquets poden ajudar a l'hora de descobrir de quin tipus d'experiències poden beneficiar-se, i per quin camí vocacional desitjen anar. Tots els individus tenen cadascuna de les capacitats que comentaré a continuació en un cert grau:
  • Inteligència Musical: papers importants en la percepció i producció musical. La tenen cantants, músics, compositors...
  • Inteligència cinestèsica-corporal: control del moviment corporal. La desenvolupen deportistes i ballarins.
  • Inteligència lògic-matemàtica: manejar simultàniament moltes variables i crear nombroses hipòtesi que són avaluades. És la de científics.
  • Inteligència lingüística: dó a la producció d'oracions gramaticals. La tenen escriptors, poetes, periodistes...
  • Inteligència espacial: consisteix en formar un model mental d'un món en tres dimensions. La tenen més desenvolupada els pilots i enginyers.
  • Inteligència interpersonal: permiteix entendre a la resta de persones, com els professors i terapèutes.
  • Inteligència intrapersonal: permiteix entendre's a si mateix, accedir a la pròpia vida emocional i controlar les emocions. No estpa lligada a cap activiat en concret.
  • Inteligència naturalista: quan s'observa i estudia la natura. És la pròpia de biòlegs i herbolaris.

Cadascuna de les intel·ligències es detectaria a una edat primerenca per tal d'oferir unes oportunitats d'aprendre més concretes al llarg de l'etapa escolar. Païssos com Austràlia, Canadà, Estats Units o Itàlia ja estan treballant amb aquest tema a les escoles, i al nostre pais ja hi ha gent capacitant-se i escoles que ho duen a terme. Aquest projecte de l'ensenyança ens ensenya que cadascñu es diferent de l'altre, ja no parlant de deficiències, sinó d'interessos i motivacions. Està clar que l'éxit d'una reforma educativa d'aquest tipus, va lligat per la integració de quatre factors: l'evaluació, el currículum, la formació dels mestres i el desenvolupament professional i la participació de la comunitat. Tot açò cal que estiga present si volem una escola nova i noves oportunitats d'aprenentatge per als més menuts.

Considere que aquest tema és molt interessant. Cal que l'aprenentatge siga significatiu en tots els aspectes si volem que mostren interés per l'educació que volem que prenguen...i qué millor manera d'atraure'ls amb el que més els agrade?

sábado, 1 de noviembre de 2008

Futur.


Em considere una persona amb les coses clares, i sempre m'ha agradat aquesta branca vocacional que és l'educació. Però a mesura que passen les hores, els díes, les setmanes i els messos me'n adone de que cada vegada queda menys per arribar a 'la vida adulta' -laboralment parlant-. I m'invadix una por al pensar en si estaré capacitada o no per estar a l'aula amb 25 xiquets al meu voltant demanant aprenentatge i ajuda. No sé si sabré donar el que cal.
Al tercer any de carrera tenim el pràcticum, però fins aquest moment, ningú sap si està capacitat per ser mestre. Sembla una tasca fàcil, però no ho és. Es tracta d'una gran responsabilitat. A les teues mans està formar a persones, i això no pot comparar-se amb fer ponts i carreteres o a crear programes d'ordinador.
Des d'ací vull deixar constància, de què elegir aquesta carrera és la millor decisió que he pres a la meua vida. Està ajudant-me a crèixer com professional, competent, i sobretot com a persona.
I per acabar, també vull dir a totes eixes persones que critiquen el nostre camí, que no parlen per parlar... A uns quants ens plena el que fem :)



sábado, 25 de octubre de 2008

Una educació per a tots.


Quan passejem pel carrer ens adonem de la gran diversitat cultural que hi ha al nostre país. Hi ha moltes persones que ho consideren bó, però n’hi ha altres que consideren que és un fet dolent.

Aquestes ultimes són les anomenades ‘racistes’ o ‘xenofòbiques’. El racisme és una ideologia basada en que existixen diferents grups humans diferenciats per les característiques racials. I la xenofòbia és un conjunt d’actituds que s’identifiquen amb l’odi cap a l’estranger, cap a les persones, cap el seu aspecte, les seues costums i la seua religió.

És per la immigració que cada vegada tenim una major diversitat cultural a les escoles. Gent que vol trobar unes millors condicions de vida arriba a Espanya amb el somni de sobreviure. Els fills i filles d’aquestes persones estan integrant-se a poc a poc a les aules espanyoles, i és un gran repte per als mestres, sobretot per als encarregats de l’educació Infantil , ja que assenten les bases de l’educació de qualsevol xiquet.
Hem d’evitar a les escoles qualsevol senya de prejudici, opinió o comportament negatiu sobre la discriminació. Una manera de fer-ho és educar des de la primera infància amb el principi d’igualtat. Tots els éssers humans tenen els mateixos drets i obligacions. Si els xiquets crèixen al costat d’uns altres de diferent color de pell o lloc de procedència, al pas dels anys ho trobaran quotidià -no tal i com ara ho veu la societat-.

El nostre Projecte Educatiu de Centre s’ha d’adequar als alumnes immigrants. També s’ha d’aconseguir suficient personal de suport per evitar les desigualtats derivades dels factors culturals.
Gent del meu voltant de vegades em diu que no està d’acord amb la meua visió d’integració, assegurant que a l’escola només se’n va a aprendre coneixements. Aleshores, jo conteste que a l’escola se’n va a fer-se persona.

La meua mirada positivista i il·lusionista em diu que potser ho aconseguirem entre tota la nova generació de mestres. Deixem apart les ‘diferències’ i mans a l’obra! La diversitat ens enriqueix a tots.



lunes, 20 de octubre de 2008

Herois anònims.

video

Aquest és un vídeo que em va cridar molt l'atenció, inclús va fer que una llàgrima esvarara per la meua cara. Espere que us arribe al cor, perquè coses com aquesta són les que fan que hi haja motius per pensar que el món pot anar millor i que hi ha esperança mentre quede alé. A cert moment de la meua vida vaig pensar en estudiar Educació Especial, però per qüestions de llunyania, vaig elegir finalment Educació Infantil, que possiblement haja sigut la millor elecció de la meua vida. Aquest any a la carrera, he sabut que les deficiències són molt comuns, i que possiblement a l'aula tindrem xiquets amb aquestes. Certament serà una aventura i una meta per a mi aconseguir l'aprenentatge d'aquestes personetes, que no per ser 'especials' van a quedar-se sense una educació com la de la resta de companys.

Aquest vídeo mostra la humilitat a flor de pell, l'amor i la completa dedicació cap a algú amb deficiències físiques i psicològiques, i és digne d'admirar. També trasmitix -almenys a tot aquell amb capacitat de mestre- una inquietud per voler millorar situacions semblants amb les nostres mans, o d'ajudar a aprendre per molt complicades que siguen les circumstàncies i les discapacitats. Amb aquestos casos, tot és un repte, però s'obté la millor de les recompenses.

domingo, 19 de octubre de 2008

Inaugurant!

'L'educació consisteix en ensenyar als homes no el que han de pensar, sino a pensar.' (Calvin Coolidge)

Com futura mestra, tinc plena confiança en l'educació. Opine que una persona és el que és gràcies a l'educació que ha rebut, tant de tipus cultural com de tipus personal. Ens eduquem amb tot el que ens envolta, ja siguen objectes, persones o situacions. Establim relacions amb tots els components del nostre medi i és quan té lloc l'aprenentatge.
Educar en llibertat es oferir autonomia, oferir oportunitats de crèixer i d'aprendre de tot allò que es vulga.
En conclusió: educar es convertir a algú en persona.


Educar: (educare, educere) --> 'Guiar, conduïr en el coneixement.'