martes, 4 de noviembre de 2008

Teoria de les Inteligències Múltiples.


L'escola sempre ha tingut una visió unidimensional i uniforme de la ment de les persones, només cal recordar el "test d'inteligència" creat per Binet per preveure l'éxit o el fracàs de l'aprenentatge dels xiquets que hi havia a les aules. Tots hem hagut d'aprendre pel mateix patró lògic-lingüístic; si no "hem sigut de ciències", "hem sigut de lletres".
Per sort, la teoria de les Inteligències Múltiples de Howard Gardner aporta a l'educació una visió pluralista de la ment, que té en compte una pluralitat de l'intelecte, és a dir, afirma que les persones tenen diferents potencials cognitius.
I és que, no tot el món té els mateixos interessos i capacitats, i no tots aprenem de la mateixa manera. La identificació precoç de les capacitats dels xiquets poden ajudar a l'hora de descobrir de quin tipus d'experiències poden beneficiar-se, i per quin camí vocacional desitjen anar. Tots els individus tenen cadascuna de les capacitats que comentaré a continuació en un cert grau:
  • Inteligència Musical: papers importants en la percepció i producció musical. La tenen cantants, músics, compositors...
  • Inteligència cinestèsica-corporal: control del moviment corporal. La desenvolupen deportistes i ballarins.
  • Inteligència lògic-matemàtica: manejar simultàniament moltes variables i crear nombroses hipòtesi que són avaluades. És la de científics.
  • Inteligència lingüística: dó a la producció d'oracions gramaticals. La tenen escriptors, poetes, periodistes...
  • Inteligència espacial: consisteix en formar un model mental d'un món en tres dimensions. La tenen més desenvolupada els pilots i enginyers.
  • Inteligència interpersonal: permiteix entendre a la resta de persones, com els professors i terapèutes.
  • Inteligència intrapersonal: permiteix entendre's a si mateix, accedir a la pròpia vida emocional i controlar les emocions. No estpa lligada a cap activiat en concret.
  • Inteligència naturalista: quan s'observa i estudia la natura. És la pròpia de biòlegs i herbolaris.

Cadascuna de les intel·ligències es detectaria a una edat primerenca per tal d'oferir unes oportunitats d'aprendre més concretes al llarg de l'etapa escolar. Païssos com Austràlia, Canadà, Estats Units o Itàlia ja estan treballant amb aquest tema a les escoles, i al nostre pais ja hi ha gent capacitant-se i escoles que ho duen a terme. Aquest projecte de l'ensenyança ens ensenya que cadascñu es diferent de l'altre, ja no parlant de deficiències, sinó d'interessos i motivacions. Està clar que l'éxit d'una reforma educativa d'aquest tipus, va lligat per la integració de quatre factors: l'evaluació, el currículum, la formació dels mestres i el desenvolupament professional i la participació de la comunitat. Tot açò cal que estiga present si volem una escola nova i noves oportunitats d'aprenentatge per als més menuts.

Considere que aquest tema és molt interessant. Cal que l'aprenentatge siga significatiu en tots els aspectes si volem que mostren interés per l'educació que volem que prenguen...i qué millor manera d'atraure'ls amb el que més els agrade?

2 comentarios:

Bei dijo...

Profe, quina és la intel.ligència dels advocats? jajaja xD
T'estime babe.

Joan Molar dijo...

Molt bé, futura mestra!
M'encantaria tenir moltes mestres com tu a la meva escola.
Tant de bo que totes les futures mestres, del segle XXI tinguessin idees i inquietuds com les teves, del segle XXI i no del XIX.
Endavant, seras una molt bona mestra!
Joan Molar