sábado, 1 de noviembre de 2008

Futur.


Em considere una persona amb les coses clares, i sempre m'ha agradat aquesta branca vocacional que és l'educació. Però a mesura que passen les hores, els díes, les setmanes i els messos me'n adone de que cada vegada queda menys per arribar a 'la vida adulta' -laboralment parlant-. I m'invadix una por al pensar en si estaré capacitada o no per estar a l'aula amb 25 xiquets al meu voltant demanant aprenentatge i ajuda. No sé si sabré donar el que cal.
Al tercer any de carrera tenim el pràcticum, però fins aquest moment, ningú sap si està capacitat per ser mestre. Sembla una tasca fàcil, però no ho és. Es tracta d'una gran responsabilitat. A les teues mans està formar a persones, i això no pot comparar-se amb fer ponts i carreteres o a crear programes d'ordinador.
Des d'ací vull deixar constància, de què elegir aquesta carrera és la millor decisió que he pres a la meua vida. Està ajudant-me a crèixer com professional, competent, i sobretot com a persona.
I per acabar, també vull dir a totes eixes persones que critiquen el nostre camí, que no parlen per parlar... A uns quants ens plena el que fem :)



2 comentarios:

Bei dijo...

Sempre he pensat que es la carrera que més responsabilitat demanda. I a responsable, pacient i simpática no t guanya ningu. A cas necessites més qualitats per ser mestra? No! Que va!
Ho tens fet nena!! ja vorás...esque estic taaan segura :)

Bei dijo...

Asies pero possar eixa foto ^^
tQ (...LLLLLLLLLLLLLLLL...)